Avui
ha començat l’esperada setmana SAE (setmana d’activitats extraordinàries). I no
hi havia res millor que començar amb la Taula rodona dels professors novells. Una
Taula en la qual els antics estudiants de magisteri han pogut explicar les
seves experiències tant de la Universitat Blanquerna com del món laboral.
La Maria és una mestra d’educació
primària, exactament de 3r i 4rt de primària. Ens ha explicat que va acabar la
carrera de magisteri al 2010 quan encara era una diplomatura. Com ja sabeu,
avui dia ja no s’estudia diplomatura sinó grau. Ella, just al acabar la carrera,
va marxar als Estats Units per ensenyar el castellà i per millorar el seu
anglès. A l’any següent, va tornar a Catalunya i va trobar feina molt aviat. Porta
dos anys fent substitucions i des de el gener ha començat com interina. Fa classes
de medi en anglès, cosa que em sembla molt interessant. Penso que és una altre
manera de fer arribar als nens un altre idioma imprescindible avui dia. A més a
més, ens ha comentat que també fa classes de matemàtiques, de castellà, etc.
Gràcies
a la seva experiència ara sé que si tinc alguna complicació amb la meva classe,
puc comptar amb els altres mestres
que són veterans i tenen experiència. Puc demanar que m’ajudin si es cau, i
fins i tot que m’expliquin les seves estratègies per portar la classe correctament.
Aquests consell de ben segur que em servirà quan surti al món laboral. Penso que
serà difícil posar tot allò que hem après en pràctica, però si tinc l’ajuda d’altres
mestres serà molt més fàcil. Una altra cosa que m’hauré de prendre amb calma
són les avaluacions. Ens ha comentat
que és difícil avaluar a un nen i que, sovint, ella avalua a l’alça. Però això
no pot ser, em de ser honestos i valorar al nen amb la màxima objectivitat
possible. Una estratègia que ella utilitza és l’autoavaluació, un sistema que
els nens fan per avaluar les seves capacitats. Per últim ens ha aconsellat que aprofitem les
pràctiques al màxim, que li traiem tot el suc possible perquè són el més
semblant al món real.
El Daniel va estudiar magisteri i CAFE i
actualment és mestre de 5é de primària i alhora esta fent un grau de seminari a
la facultat de Blanquerna.
Ens
ha volgut explicar les coses que més li han sobtat alhora de treballar com a
mestre. Coses que segurament em passaran en un futur pròxim. Segons ell, ser
mestre és una professió apassionant.
Una professió destinada i dedicada a les persones, això es molt enriquidor. És tracta
d’una feina de servei i que requereix una certa generositat. També, es absorbent.
Els mestres gasten molta energia en els nens, han d’assolir les necessitats
dels seus alumnes i fer tot el possible perquè aprenguin. I es necessita molta implicació. Els bons mestres dediquen
molt de temps a preparar les classes perquè els nens progressin més ràpidament.
I avui dia són molt poc valorats. És necessita que estiguem ben formats, culturitzats i que tinguem
resposta a totes les preguntes que ens fan els alumnes. Els nens estan vius i
veuen coses, venen amb la seva informació. Una altra cosa important es vigilar
amb el que fem perquè els nens aprenen molt dels professors. I finalment,
destacar que aquesta professió és un privilegi
perquè ens dona la oportunitat de crear nous ciutadans amb ganes de viure. Segons
ell, hem d’aprofitar al màxim el temps a la facultat per poder formar-nos com a
bons professors.
La Laura és mestra però actualment es
troba a l’atur. Ha estat treballant durant dos anys a escoles públiques de
Sabadell; el Miquel Carreras i la Floresta. I en ambdues escoles ha aprés molt.
A la primera escola, es va trobar amb una classe amb molta diversitat d’infants
tant de cultures com de capacitats i això la va enriquir molt. I a la segona
escola va fer de mestra a l’aula d’educació especial.
Ens
ha comentat que és molt important l’ajuda dels mestres de l’escola. També ens
ha dit que no podem canviar gaire el sistema educatiu i que hem d’aprendre molt
dels veterans. Ens ha recomanat que organitzem molt bé els apunts que ara estem
agafant a la facultat perquè en un futur ens serviran si tenim algun dubte
alhora de portar la classe. A més a més, ha agraït als seus companys de la
universitat i als professors l’ajuda que mai li han negat. Ens ha parlat de la
solidaritat entre companys, ajudar-se entre ells pot ser molt útil.
Finalment
el Jordi, mestre de 3r de primària.
Però abans de ser-ho, havia estudiat química, hosteleria, entre altres. Fins als
39 anys no va descobrir que la seva vocació era ser mestre i va ser en aquell
moment quan va deixar tot per començar a estudiar educació.
Ens
ha comentat que avui dia ens em d’adaptar a la societat que viuen els nens, les
noves tecnologies. Ens ha advertit que per poder treballar, em de convencer a l’escola,
els hi em de demostrar que som molt bons i que per això ens han de contractar. Ens
ha confirmat que és molt difícil accedir a l’escola pública i que actualment
està exercint com a professor en una escola concertada. Ens ha explicat una
anecdota del seu primer dia a la feina, el van gravar a la televisió: un
programa de professors novells en el seu primer dia de classe. Ens ha
aconsellat que siguem humils ja que ens em d’adaptar al projecte de centre que
hi ha establert. Ens em de deixar corregir pels altres mestres per poder
millorar. I finalment, em de ser molt actius i honestos. Em de fer el millor
que sabem fer, ser autèntics mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada