L’altre dia vam assistir a la conferencia de la Pilar Benejam a l’auditori de la Facultat de Psicologia, ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna.
 |
| Fig. 1. Pilar Benejam. Font: Google |
La Pilar Benejam és una geògrafa i pedagoga menorquina. El 1961 es va graduar en magisteri a l'Escola de les Illes Balears, el 1966 es va llicenciar en pedagogia i el 1972 en història a la UB. El 1985 es va doctorar en pedagogia a la UAB. Des del 1972 és catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB.
A la conferència ens va parlar sobre dues coses molt importants: el canvi i el que han de fer els mestres en aquesta situació.
Com tots sabem, vivim en un temps de canvis. El canvi és una constant històrica, però de vegades aquest canvi és més accelerat. Avui ens trobem en un canvi accelerat i molt profund. Els mestres ens trobem amb un conflicte, no sabem que és el més important per la societat actual i per tant que és el que els nostres alumnes han de saber exactament. Només sabem que hem d'educar als nostres alumnes per poder viure en aquest moment.
Per tant, el millor que podem fer és acceptar el canvi i adaptar-nos de la mateixa manera que ho fem quan les plaques tectòniques xoquen o es disgreguen.
La realitat la mirem i la interpretem segons el que sabem. La ciència s'ensenya i s'aprèn. S'aprèn tot allò que té sentit o que som capaços d'entendre. Per això, un mestre ha d'ensenyar als seus alumnes allò que creu més adient. Per exemple: un nen de cinc anys no li pots explicar que és la capa d'ozó però si que pots educar-lo per que tingui cura dels recursos naturals. El que vull dir és que, com a mestres, hem de saber que toca a cada etapa de l'alumne i saber que passa pel seu cap en cada moment. Si no fem això, el més probable és que l'alumne aprengui les coses malament.
Avui dia la soledat també està esdevenint un problema. Per una banda, cada vegada les famílies tenen menys fills i això provoca que els fills tinguin menys germans. Alhora, els pares treballen moltes més hores de l'habitual. Per una altra banda, les necessitats bàsiques dels infants continuen sent les mateixes: estimació, compassió, autoestima, companyia, etc. Això significa que mentre una cosa canvia, l'altra segueix sent la mateixa i no pot ser resolta. És per aquesta raó que els infants són més agressius. La soletat d'una manera o altra, entristeix i es reflecteix amb agressivitat.
Què han de fer els mestres en aquesta situació? Aquesta és una pregunta que, sovint, és fan molts professors. Segons la Pilar, hem de tenir:
- Convicció de la gran dignitat de la nostra professió. Els mestres tenim una de les professions més extraordinaries que es pot tenir. És el repte de preparar als futurs ciutadans que s'encarregaran de sortir de la crisi. El mestre ha d'estar content de la seva professió. No poden ser mestres aquells mestres cínics que creuen que no es pot fer res o aquells mestres descontents que sempre es queixen. Per educar em de estar en bona condició emocional.
- Passió pel coneixement. Hem de tenir interès per saber i coneixer més coses, no podem ser ignorants. Un bon mestre ha de saber que sempre té alguna cosa per aprendre i que els seus alumnes li poden ensenyar. El que pensa que sap alguna cosa és un ignorant.
- Necessitat de participació. Hi ha escoles fantàstiques que treballen molt i molt bé. Però n’hi ha moltes que no ho fan i això no ens ho podem permetre perquè l’escola és molt important. L’escola és una feina col·lectiva i els interessos personals no poden passar per davant dels interessos col·lectius. Per aprendre s’ha de comunicar, parlar amb els altres, fer equip. El treball en equip fa que els nens reflexionin, completin, corregeixin i ampliïn la seva informació. Els nens han de comunicar entre si i amb el mestre, perquè han de saber que és el que saben i el que han de corregir i aprendre. Les persones no som essers socials. La soledat es un dels grans problemes de la societat. L’equip està més unit quan hi ha conflicte verbal que quan hi ha acord immediat. Quan hi ha acord immediat no hi ha ningú que pensi. Els desacords s’han de parlar per trobar punts d’acord. El diàleg és la base de la igualtat. Dialogar vol dir que tu penses que el que et diu l’altre pot ser tant autèntic com el que tu penses. Així, dones a l’altre la igualtat perquè li reconeixes que els seus arguments poden tenir tant pes com els teus.
- Educar és un acte de respecte. L’efectivitat es demostra en tot moment. Pels alumnes som el seu model a seguir. La nostra actitud és molt important davant dels nens. No podem ensenyar una cosa als nens que nosaltres mateixos no fem. Per això, hem de fer i tenir bona actitud. Si tractem a la gent amb respecte, els alumnes aprendran a tractar a tots amb respecte.
Per últim, la Pilar ens va donar tres consells per ser mestres.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a pensar perquè siguin persones lliures.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a tenir en compte l'altre, a dialogar.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a participar en l'aprenentatge.
Què han de fer els mestres en aquesta situació? Aquesta és una pregunta que, sovint, és fan molts professors. Segons la Pilar, hem de tenir:
- Convicció de la gran dignitat de la nostra professió. Els mestres tenim una de les professions més extraordinaries que es pot tenir. És el repte de preparar als futurs ciutadans que s'encarregaran de sortir de la crisi. El mestre ha d'estar content de la seva professió. No poden ser mestres aquells mestres cínics que creuen que no es pot fer res o aquells mestres descontents que sempre es queixen. Per educar em de estar en bona condició emocional.
- Passió pel coneixement. Hem de tenir interès per saber i coneixer més coses, no podem ser ignorants. Un bon mestre ha de saber que sempre té alguna cosa per aprendre i que els seus alumnes li poden ensenyar. El que pensa que sap alguna cosa és un ignorant.
- Necessitat de participació. Hi ha escoles fantàstiques que treballen molt i molt bé. Però n’hi ha moltes que no ho fan i això no ens ho podem permetre perquè l’escola és molt important. L’escola és una feina col·lectiva i els interessos personals no poden passar per davant dels interessos col·lectius. Per aprendre s’ha de comunicar, parlar amb els altres, fer equip. El treball en equip fa que els nens reflexionin, completin, corregeixin i ampliïn la seva informació. Els nens han de comunicar entre si i amb el mestre, perquè han de saber que és el que saben i el que han de corregir i aprendre. Les persones no som essers socials. La soledat es un dels grans problemes de la societat. L’equip està més unit quan hi ha conflicte verbal que quan hi ha acord immediat. Quan hi ha acord immediat no hi ha ningú que pensi. Els desacords s’han de parlar per trobar punts d’acord. El diàleg és la base de la igualtat. Dialogar vol dir que tu penses que el que et diu l’altre pot ser tant autèntic com el que tu penses. Així, dones a l’altre la igualtat perquè li reconeixes que els seus arguments poden tenir tant pes com els teus.
- Educar és un acte de respecte. L’efectivitat es demostra en tot moment. Pels alumnes som el seu model a seguir. La nostra actitud és molt important davant dels nens. No podem ensenyar una cosa als nens que nosaltres mateixos no fem. Per això, hem de fer i tenir bona actitud. Si tractem a la gent amb respecte, els alumnes aprendran a tractar a tots amb respecte.
Per últim, la Pilar ens va donar tres consells per ser mestres.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a pensar perquè siguin persones lliures.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a tenir en compte l'altre, a dialogar.
- Hem d'ensenyar als nostres alumnes a participar en l'aprenentatge.
 |
| Fig. 2. Pilar Benejam. Font: Google |
"Llibertat, igualtat i participar són les bases de la democràcia."
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada