¿BRECHA DIGITAL?

Ahir vam assistir a una “Taula rodona” sobre la falta de seguretat a la xarxa. Van participar sis persones entre elles es trobaven professors, investigadors i policies. Tots sis ens van explicar el que sabien o havien investigat i ens van fer conscients dels riscos que comporta navegar a la xarxa.

El Josep Lluís ens va parlar sobre l’anonimat a les comunicacions. Avui dia, hi ha molta gent que té bloggs on publica les seves reflexions i pensaments. I molt sovint es troben que hi ha persones “anònimes” que els critiquen, els hi falten el respecta, els insulten, etc. L’única cosa que es demana és saber amb qui parlen, conèixer la persona per poder entendre les seves crítiques. Però tot això no és possible si es comenta de manera anònima.

El Jordi Sanchez  ens va parlar sobre les seves investigacions. Segons la seva estadística:

• El 60% dels joves es connecten a la seva habitació (espai privat) i només el 40% es connecten a prop de la família (espai públic).
• El 77% dels joves pensa que els seus pares no tenen cap control del que fan a la xarxa. En canvi si que poden tenir control del temps de connexió.
• La gran majoria de joves no han patit abusos però si que han tingut conflictes amb amics per culpa de la xarxa.

El Miquel Àngel Prats ens va parlar sobre el projecte Inconfiable (hàbits saludables de les famílies de Sabadell). I ens va proporcionar les seves conclusions:

•       La gran majoria de les famílies donen un telèfon mòbil als nens amb tan sols dotze anys. En aquesta edat, els nens estan fent un pas molt important, canvien de primària a secundaria.
•      Segons l’estadística; pel que fa als dies entre setmana, hi ha una connexió a la xarxa molt intensa entre les set i les nou del vespre. Pel que fa als caps de setmana, la connexió es produeix entre les cinc i les nou del vespre.
•       Els pares no són conscients de les hores que passen els seus fills a la xarxa. Els hi diuen mitja hora i els nens s’hi estan dues. Els pares tampoc són conscients del perill que hi ha en els espais virtuals i per això no es preocupen tant.

En Miquel també ens va parlar d’unes idees fortes. Ens va dir que la tecnologia havia vingut per quedar-se, que la tecnologia que hi havia avui no era res comparat amb la que hi hauria en el futur. També ens va ensenyar dos vídeos molt interessants “Think before you post” i “Donde está Pablo”. Ambdós adverteixen del perill que hi ha a la xarxa social i intenten que els pares es preocupin més per aquest tema.

La Carmen Marta ens va fer una comparació entre els nens que vivien a la ciutat i els nens que vivien en una població a les afores. Els de la ciutat, tenien tot d’aparells; mòbil, televisió, ordinador, etc. En canvi els de les afores, prescindien de tots aquests aparell i es dedicaven a jugar al carrer com era tradicional fa anys.

Ens va remarcar que l’educació era molt important per disminuir els riscos. Si els hi fem saber el que és important i el que no de la xarxa, els nens tindran menys perill.  

El Rubén Mora és un policia que ens va parlar sobre la relació entre la xarxa i el servei policial. Ens va explicar que la policia no podia intervenir en la xarxa. Només ho podien fer si hi havia un acte del jutjat. Ens va dir que les xarxes socials en les quals ens movem són privades i, per tant, la policia no intervé. Aquestes xarxes, sovint, ens proporcionen moltes coses però no protecció. Per aquesta raó hem de ser conscients del que pengem a la xarxa i llegir totes les advertències. També ens va parlar de la delinqüència infantil, la suplantació d’identitat, el grumin, etc. En conclusió, ens va voler dir que vigilem amb el que fem perquè la xarxa es molt extensa i les coses es poden difondre molt ràpidament i la policia no pot fer res.

Finalment, va parlar la Estefania Jiménez  sobre la diferencia entre risc i dany. Ens va dir que hi havia molts riscos exposats als nens però no danys. El 41% dels joves han estat exposats a perills però només el 12% (41%) han patit danys. Internet té perills i riscos, però això no vol dir que tots els nens caiguin en aquests. Les noves tecnologies el que fan és accidentar els perills ja existents, per exemple el bulling.

Gràcies a les aportacions de tots jo he fet la meva conclusió. La xarxa social és un espai on interactua molta gent i on es pot cometre delictes, també és perillós i això es per falta de coneixença. Per tant, penso que cada usuari ha de ser conscient del que fa, del que penja i amb qui es relaciona. Només nosaltres som capaços d’evitar aquests conflictes a la xarxa.