El
mestre es deia Toshiro Kanamori i era un home d’aproximadament cinquanta anys
amb molta experiència. Aquests professor utilitzava un model humanista i
constructivista.
Tenia
les característiques principals per ser un bon professor: sensibilitat, tacte,
sol·licitud, paciència i confiança. Evitava tenir les postures autoritàries i
directives. A part de fer, parlar, dir i preguntar, també; esperava, callava,
mirava i acompanyava. Transmetia un clima de benestar que permetia als nens
estar motivats i sentir-se segurs i còmodes a classe. Que es sentin còmodes es
un factor que ajuda a que tinguin un aprenentatge òptim.
Toshiro,
no pretenia solament transmetre un munt de coneixements sinó ensenyar també,
que la vida té un gran valor i que havien d’experimentar l’alegria de viure. Havien
de ser feliços per damunt de tot i això és una cosa que tots els nens haurien
de tenir present. Perquè només si són feliços, podran aprendre.
El
mestre utilitzava diferents mecanisme per portar a terme la classe. El més
important era la lectura de cartes. Amb aquestes, els alumnes podien expressar
els seus sentiments amb llibertat i alhora compartir-los amb els seus companys.
Pensava que d’aquesta manera els nens es desfogarien i això els faria el bé. Sempre
és millor expressar el que sentim que guardar-lo. D’aquesta manera es crea un
sentiment d’empatia entre ells que evita els conflictes a classe.
Finalment,
creia que l’ensenyament havia de ser afectiu i proper donant èmfasi a valors
com: l’amor, la creativitat, l’amistat, la responsabilitat, l’empatia, la
llibertat, etc. I li dona molta importància a les emocions.
GRAN MESTRE, PER APRENDRE!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada