Divendres passat vam assistir a la conferència de Jaume Cela amb la presencia de la Cèlia Rosich, professora del centre.
 |
| Fig. 1. Jaume Cela i Ollé. Font: Google |
El Jaume va néixer a Sarrià. Als divuit anys es va adonar que volia ser mestre. S’ha casat i té dos fills i tres nets. Actualment treballa a l’escola de Bellaterra de professor i també de director de l’escola. Ha escrit molts llibres i alguns d’aquests han rebut premis.
El
Jaume ens va parlar del mestre del futur. Ens va donar consells per fer de
mestres, consells molt útils.
Segons
ell, educar sempre ha sigut una aventura compartida. Aventura perquè mai se sap
que passarà quan exercim com a professors. De ben segur que quan fem una classe
no serà com sempre havíem pensat. I és compartida perquè no només educa l’escola
sinó que també ho fa la família.
Hem
de ser conscients que els temps estan canviant, que ens trobem davant d’una
nova societat. Aquest canvi que s’està produint té molt a veure amb les noves
tecnologies. Els professors han de saber que és el més important per als seus
alumnes. L’educació que han rebut els nostres avis no és la mateixa que hem
rebut nosaltres ni tampoc la que rebran els nouvinguts. Ens trobem amb un
conflicte. Ja no sabem que és el més important o millor dit, el que té més
sentit ensenyar. El que abans crèiem que era imprescindible ara ja no ho és. Apart
d’aquest conflicte, que tenen els professors, els infants d’avui dia també
tenen un problema. Amb el nou sistema educatiu els hi estem robant la infantesa
als nens. Ens estem capficant a que facin fitxes i més fitxes i no ens adonem
que el més important per aquesta edat és jugar. Jugant els nens experimenten i
es relacionen. La infantesa és una etapa plena que requereix una especificitat
i que mereix un tracte. I es que per molt que canviïn els temps, les coses
principals s’han de seguir fent.
A
part de les noves tecnologies, la immigració també té un paper molt important en
el sistema educatiu. Gràcies a ella, els nens aprenen moltes coses que abans no
es podien aprendre. Com per exemple, noves llengües, noves tradicions i
cultures. És molt enriquidor tenir diversos tipus d’alumnes a la classe. La diversitat
dona vida i coneixement. No crec que la immigració sigui un problema pels
professors. De fet, penso que és molt positiu en l’educació.
El
Jaume ens va explicar quins eren els elements indispensables per educar. Hem d’acollir a les criatures tal i com ens
vinguin. No hem de posar condicions a l’acollida. Hem d’acceptar com són, no
els podem rebutjar. Cada criatura té la seva singularitat. També els hi hem de mostrar la complexitat del món, tota la
realitat. Per exemple, la mort. Penso que la mort és una cosa real i que els
nens han de saber de la mateixa manera que saben que naixem, ens alimentem, ens
relacionem i ens reproduïm. Acompanyar
als alumnes en el descobriment del món. Els hi hem de donar estabilitat emocional. Han de ser estimats, o almenys hem de
fer veure que els estimem. D’aquesta manera els nens es sentiran més còmodes a
classe. Els hem de motivar, hem de
desvetllar la set pels coneixements als nostres alumnes. Hem de tenir la
capacitat per escoltar als alumnes. A més a més, hem de valorar tots els coneixements
per igual tant de llengües com de musica. Picasso i Mozart avui dia serien un fracàs
amb aquesta educació. També hem d’escoltar
i ajudar a que els nens preguntin, els
nens no han de tenir por d’equivocar-se. Els hi hem de donar autonomia, ja que l’alumne és qui ha de
dissenyar el seu projecte de vida. Però també es veritat que educar en
llibertat té els seus riscos. És per això que els hem de fer responsables perquè obtinguin un bon
futur. Hem de conscienciar als nens de la crisis d’avui dia, no els podem
preservar d’això. No hem de malmetre l’autoestima
de l’alumne i és convenient dir una cosa dolenta seguida de cinc coses bones
que fa.
 |
| Fig. 2. Jaume Cela a l'Escola. Font: Google |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada