ESCOLA COSTA I LLOBERA

Dijous passat vaig anar a l’escola Costa i Llobera de Barcelona. Era un dia molt especial, es tractava d’acompanyar a un alumne de tercer de carrera a l’escola on feia pràctiques. Jo vaig acompanyar a la Marina Deu una alumne molt simpàtica i treballadora que gaudeix d’aquesta professió igual que jo.

Al arribar a l’escola, la Marina em va guiar fins la classe de 2nA. Vaig entrar i tots els nens i nenes es van apropar per preguntar-me qui era i que m’havia passat (portava crosses perquè tenia un esquins). Tots els nens estaven bocabadats amb mi, no paraven de fer-me preguntes i la professora va posar ordre perquè tots anessin al seu lloc. La Laura, molt agradable, era la tutora de 2A. Ella em va presentar a tota la classe i em va explicar el que faríem durant el dia.   

El primer que vaig fer, va ser rondar per la classe i observar tot el que hi havia a les parets, la pissarra, les taules etc. Vaig presenciar com els nens feien els seus càrrecs sense que la professora els hi digués res. Després, tots els nens van seure al seu lloc i van començar a llegir llibres. Era l’hora de biblioteca i cada nen havia de llegir un llibre que havia agafat a la biblioteca. La Marina em va dir que hi havia un nen que li costava llegir i em va demanar que l’ajudes. L’Ignasi era un nen espectacular, li costava llegir i parlar però era molt alegre i treballador. Vaig passar l’estona de biblioteca al seu costat i això em va omplir. Cada vegada que l’Ignasi aconseguia llegir una frase, me’n alegrava com poques vegades havia fet.

A segona hora, tocava el dictat preparat. La Laura va escriure a la pissarra un dictat sobre el cuc de terra. Aquest dictat servia per aprendre paraules noves com per exemple substància, flonja, etc. I també per repassar l’ortografia. Em va sorprendre la participació de gaire bé tots els alumnes. Eren pocs els que no alçaven la mà per respondre a les preguntes de la Laura. Només un alumne, l’Ernest, va dir que s’aburria, que ja ho sabia tot. La Laura li va fer entendre que encara que penses que ho sabia tot sempre hi havia alguna cosa que podia aprendre i el que havia de fer es participar per no aburrir-se.

Tocava l’hora d’esbarjo i la Marina i jo els vam acompanyar a tots. Les nenes de la classe em van portar al seu hort i em van explicar el que feien. Va ser un esbarjo molt interessant.

Després tocava grup partit. La meitat del grup feia anglès i l’altra feia ciències i després a l’inrevés. Primer vam fer anglès i cada dos alumnes agafaven un ordinador i es posaven a fer activitats online. Tots excepte l’Ignasi que com tenia dificultats, va haver de fer unes altres activitats amb mi i la Marina. Una altra vegada, em vaig sentir bé pel progrés d’aquest alumne. 

Després vam anar a ciències i els alumnes havien de copiar el dictat que havien fet i després fer un dibuix del cuc de terra. Cada nen va dibuixar el que imaginava, cucs de terra diferents.

Era l’hora de dinar i va ser el moment que la Marina va aprofitar per ensenyar-me l’escola. Una escola molt gran ja que anava des de infantil fins a batxillerat. Una escola molt maca i relativament nova. Cal destacar que era una escola de Pedralbes, barri adinerat, i que tenia poca immigració i diversitat. Cosa que penso que és enriquidora per tota escola. Llevat d’això, tot em va semblar molt bé. Vam dinar molt bé al menjador per tres euros i mig.

A la tarda tocava tallers. Els nens de primer i segon es van barrejar en quatre grups. Cada grup treballava un artista diferent, en el meu grup tocava Picasso. El taller tractava de representar un dibuix trist o alegre i pintar-lo amb els colors adients. Els dibuixos tristos s’havien de pintar de colors blaus i foscos i els dibuixos alegres s’havien de pintar de colors roses i clars. Em va sorprendre que tots els nens es dibuixessin a ells mateixos en alguna situació de la seva vida que els hi hagués posat contets o tristos.

Al final del dia, la última mitja hora van fer tutoria. Van estar reflexionant i parlant sobre les amistats a la classe. Van arribar a la conclusió que tots havien de ser amics i jugar. Tots podien aprendre coses dels altres i era millor relacionar-se amb tots que amb un només.

Va ser una gran experiència com a estudiant de mestre i em va servir de molt. Vaig aprendre de la experta professora i dels nens. Estic molt contenta i espero poder tornar-hi.