PETITS GENIS

Ahir vam fer la exposició del treball de processos sobre Els nens amb altes capacitats. Un treball que ens ha portat molt de temps al meu grup PETITS GENIS. Es tractava de cercar informació sobre un tema i després fer el treball de camp sobre aquest. Era un petit treball de recerca. Nosaltres vam escollir aquest treball per dues raons.

Fig. 1. Nen superdotat. Font: Google

D’una banda, creiem que la societat d’avui dia es centra més en assolir les necessitats dels nens amb dificultats d’aprenentatge que no pas les dels nens amb altes capacitats. Pensem que es fonamental potenciar aquests nens perquè així pugin arribar a desenvolupar el màxim les seves capacitats.

D’altra banda, nosaltres, com a futurs mestres, creiem que és important saber com actuar davant d’aquesta situació per evitar el fracàs escolar del nen i per intentar proporcionar-li les eines necessàries per tal d’arribar al seu creixement intel·lectual òptim.

El nostre objectiu era arribar a conèixer profundament aquests “genis” per saber identificar-los, saber quines estratègies utilitzar per potenciar-los i comprendre’ls.

Així, el nostre treball es basa en l’explicació dels diferents tipus de nens amb altes capacitats; superdotats, talentosos i precoços. A més a més, hem investigat com és troba en els diferents àmbits; familiar i escolar. A part, amb l’ajuda de les entrevistes hem comprovat la informació cercada.

Fig.2. Nen amb talent matemàtic. Font: Google

La principal dificultat amb la que ens hem trobat ha estat trobar nens superdotats que estiguessin disposats a contestar les entrevistes. Una altra dificultat que hem tingut és sintetitzar la informació dels diferents llibres consultats.

Seguidament posaré les conclusions del treball perquè considero que és interessant per a tot mestre saber que fer en aquesta situació.

En un primer moment creiem que les altes capacitats només englobaven els nens superdotats, però després de cercar informació vam veure que es dividien en superdotats, en talentosos i en precoços. La diferència entre ells són que la superdotació afecta la percepció, el ritme i l’estil d’aprenentatge a nivell general i ampli, en canvi el talentós mostra una molt bona aptitud només en un àmbit i el precoç activa els recursos mentals abans que la majoria de nens en el procés de maduració, però després s’estabilitzen.

Fig. 3. Nena marginada. Font: Google

Els nens amb altes capacitats, tenen diverses dificultats amb l’entorn social. Ja que, amb els nens de la seva mateixa edat, no es relacionen, pel fet de no tenir mateixos interessos. Molts dels nens al veure la seva “marginació” comencen a fer burles, i crítiques. L’entorn del nen, tan escola com família són dos àmbits que tenen una relació amb ell, ja que es relacionen. Perquè un àmbit inclou l’altre, i al reves. La plena maduració i el desenvolupament del nen, depèn tant de la família com de l’escola. Gràcies a ells, el nen pot arribar a ser productiu tant personalment, social i com laboral

Pel que fa a l’actitud dels mestres i pares dels nens amb altes capacitats, creiem que seria convenient que en el cas de haver de tractar amb un nen amb altes capacitats els mestres es posessin en contacte amb experts i ideessin un pla personalitzat per a aquell alumne, també haurien d’estar a l’abast tan del mestre que ho necessiti com del nen uns serveis d’assessorament.

El mestre amb aquest pla hauria de vetllar per la salut social i emocional de l’alumne, i estar disposat a ajudar al nen a ajustar-se a la nova situació; el nen al finalitzar el curs hauria d'haver demostrat una absència de qualsevol problema serio d'ajustament, i en canvi hauria mostrat un alt grau de compromís amb la feina i una motivació per l'aprenentatge.

És molt important que els pares mostrin una actitud positiva i en cap cas pressionin al fill, i evitin crear excessives expectatives del avenç del curs per tal de que el nen no ho visqui com un fracàs si l’ajust no té èxit.

Pel que fa a les entrevistes, hem pogut arribar a les següents conclusions.

Gràcies a l’entrevista de l’adulta superdotada podem saber que els superdotats tenen unes característiques molt clares que fan que destaquin entre els demés. Treuen bones notes, en el cas que no sigui fracàs escolar evidentment. Els hi costa la socialització amb els companys o amb la gent en general. Se senten més còmodes en conversacions de gent adulta, o si més no, amb gent més grans que ells. S’han de potenciar les seves capacitats per a que no es perdin i arribin a un fracàs escolar. 

Fig. 4. Jove amb talent acadèmic. Font: Google

El jove amb talent acadèmic ens ha pogut confirmar la informació que teníem sobre els talentosos acadèmics. Té facilitat per emmagatzemar i assimilar informació, té dificultats alhora de seguir uns hàbits d’estudi, el seu rendiment escolar és alt, sap vocabulari i quan utilitzar-lo, no s’avorreix a classe si troba interessant el que estan explicant, molts companys li demanen ajuda i ell els resol encantat, té una autoestima molt alta gràcies als bons resultats acadèmics, no tracta amb menyspreu als seus companys perquè creu que els estudis no ho són tot. A classe, sovint, li han dit per diferents noms però el més comú és intel·ligent. 

Fig. 5. Nen avorrit. Font: Google

Segons la mestra entrevistada, els superdotats són nens amb altes capacitats intel·lectuals, inquiets i que, sovint, s’avorreixen. Ella creu que la millor estratègia és la del pla individualitzat (PI). No recolza la idea d’avançar-los de curs ni tampoc canviar-los a un centre especial. Pensa que se’ls ha de tractar amb normalitat i no donar-li més importància que la que tenen. Per a ella, són nens normals que tenen la sort de tenir unes capacitats més avançades. Aquests nens però, sovint, tenen problemes socials i emocionals. Per això no es convenient excloure’ls de la classe, perquè sinó aquests problemes augmenten. Ella pensa que si no es tracten amb normalitat, aquests nens adquireixen un sentiment de superioritat i lideratge que pot perjudicar a la resta de companys. La mestra remarca que cada nen superdotat és un món i que cadascun té un pla individualitzat i una actitud diferent. Segons ella, els familiars d’aquests nens ho passen malament. Segons els pares, tenir un nen superdotat dóna més dificultats del que sembla. Ella, com a mestre, creu que és convenient fer algun curset o cercar informació a Internet sobre els superdotats per saber com tractar-los i per afrontar millor la situació. A l’escola, es pretén assolir les necessitats de tots els infants el màxim de bé possible.

Fig. 6. Nen avorrit. Font: Google

Segons la companya d’un superdotat de tretze anys que estudia medicina, és una situació impactant quan et compares amb ell, i sabent que és molt més petit, però que et supera mil vegades en el coeficient intel·lectual. Tot i així, no sents cap tipus de rancor ni enveja, sinó que sents pena de com esta vivint la seva vida, i és aquí quan compares els estils de vida i arribes a la hipòtesis de que pot ser ell es feliç vivint la vida i a la seva manera.

Al telenotícies hem pogut veure la situació de diferents pares. Estan preocupats pels seus fills, no saben quina és la millor solució. Els pares pateixen perquè hi ha la possibilitat que els seus fills acabin en un fracàs escolar, que ja és un 70%. Molts pares de nens superdotats formen part de l’associació Fanjac, associació cívica sense ànim de lucre que ajuda als nens i joves amb altes capacitats. També, hi ha pares que creuen que els pediatres haurien d’avisar de què aquests nen va avançat. I l’escola hauria de tractar millor aquests casos i no pensar que són nens inquiets que no volen fer coses i que volen cridar l’atenció. 

Fig. 7. Logo de l'associació Fanjac. Font: Google