AUTOESTIMA

FITXES DE PÒQUER

L’autoestima  és un factor que influeix considerablement en les nostres decisions. Podem dir que quan tenim moltes fitxes de pòquer tenim molta autoestima i, en canvi, quan no tenim gaires fitxes tenim una baixa autoestima. Les fitxes les guanyem o les perdem i això és segons l’entorn que ens envolta. La família juga un paper molt important en aquest joc. Si a nosaltres se’ns reconeix tot el que fem i se’ns felicita pels nostres èxits, llavors guanyem fitxes. Però si, pel contrari, se’ns renya i se’ns crida llavors perdem fitxes. No estic dient que no se’ns hagi de renyar, sinó que se’ns renyi però que també se’ns feliciti sempre que fem les coses bé. Vivim en una societat on sembla que només es té en compte el nostre fracàs i on les virtuts juguen un pla secundari. Tots tenim coses bones i que no valorem per circumstàncies. Molts joves, avui dia, pateixen problemes greus que no s’han resolt en la seva infància i que ara els intenten solucionar per mitjà de drogues, alcohol, etc. La culpa no és pas d’ells sinó de la gent que l’envolta que no ha sabut donar-li les suficients fitxes de pòquer com per seguir endavant i lluitar pels seus somnis. Molts alumnes, també, pateixen fracàs escolar i és per culpa d’alguns professors que no han sabut tractar i assolir les necessitats de cada un. Els mestres han d’entendre que no tots els nens són intel·lectuals i tenen un gran interès pels estudis. El que no han de fer els mestres és llençar la tovallola i pensar que aquests nens no arribaran a cap lloc. Han de valorar els aspectes positius de cada nen i no només els negatius. Per ser bons mestres han de lluitar per treure l’interés i la curiositat dels seus alumnes i això només ho poden aconseguir fent més interactives les seves classes. Al cap i a la fi, un bon professor no és aquell que en un curs acaba tot el temari sinó aquell que explica poques coses i que desperta l’interés de tots els seus alumnes.

Com a consell, jo crec que tots hauríem de felicitar als nostres companys o familiars quan fan una cosa bé. També, hauríem de fer-los sentir el més còmode possible en qualsevol situació. No els hauríem d’atabalar amb els nostres problemes perquè al final els hi acabem passant el nostre estrés i  la nostra angoixa. No dic que ens guardem els nostres problemes sinó que els expliquem però que ho fem sense alterar a l’altre i amb disposició de trobar una solució.

Els nostres pares, companys i professors segur que consideren gratificant rebre fitxes de pòquer nostres. Regalem-los totes les que puguem per fer-los sentir bé. Al cap i a la fi, el bé d’un esdevé el bé de tots.