ADÉU-SIAU

Com passa sempre, les coses tenen un final. Ja ha arribat Nadal i això significa que s’acaba el semestre. Amb el semestre s’acaben tots els mòduls i la relació amb els professors respectius. S’acaba el seminari, s’acaba l’any. S’acaba el blog, la web i el diari. Molt trist, però cert. Ha estat un primer semestre estupend amb uns professors i companys molt agradables.

Agraïr al blog que m’ha servit de guia per començar la carrera. Gràcies aquest, he pogut expressar les meves sensacions i emocions. Espero poder tornar-lo a utilitzar aviat. Sempre és bo guardar tots els records dels treballs i cursos.

A reveure!!!! Bon Nadal a tothom!!!!  

FINLÀNDIA EL Nº1 EN EDUCACIÓ

Fig. 1. Notícia sobre Educació. Font: ABC

Avui dia a Espanya els professors són menyspreats ja que no es valora la seva feina i tothom la deixa pel terra. Pocs són conscients de la importància que tenen els professors en aquest món.  Pot ser, la culpa no la tenen els professors sinó el sistema que tenim. Jo considero que a Espanya la majoria de gent és poc treballadora i per això als informes pisa estem pels útlims. I, repeteixo, no és per culpa dels professors sinó per l'actitud de tota la societat en general; la poca disciplina i la vagància. A altres països, l’educació és primordial i els professors tenen el reconeixement que es mereixen. 

Segons els informes PISA, Finlàndia avarca els primers llocs del podi a Europa.

Com s’ho fan?

A continuació...

Com pot ser que Espanya tingui un fracàs escolar tan elevat i a Finlandia només el 8% dels alumnes el pateixin?

Molts enigmes per resoldre...

Arribem a la conclusió que...

1. Els nens no comencen l’escola fins als 7 anys.
2. Els alumnes tenen el mateix mestre durant 6 cursos, cosa que ajuda a estabilitzar la part emocional i socials dels alumnes i els ajuda a sentir-se més segurs.
3. Educació gratuïta fins la Universitat (inclòs el material i els llibres).
4. Els nens només van pels matins i fan un total de 608 hores, en canvi, a Espanya arriben a les 875 hores lectives.
5. Important relació entre l’escola, la família i els recursos socioculturals. Els pares desperten l’interès dels seus fills per la lectura i l’estudi gràcies a les biblioteques.
6. El clima que tenen també els fa tancar-se més a casa.
7. Bons professors en els primers anys d’educació dels nens.
8. Els professors han de tenir una mitjana de 9 sobre 10 a les seves qualificacions de batxillerat. També, passen unes proves molt dures per entrar a la universitat.

“La educació és la clau pel desenvolupament d’un país.”

FRANCESC GARRETA

Fig. 1. Francesc Garreta a una conferència.
 Font: Google

El Francesc Garreta és un apassionat de la lectura i actualment està impartint classe de comunicació oral, escrita i digital a la facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Aquests però és el seu últim any com a professor ja que ha decidit jubilar-se. Encara que no porto gaire temps a la Universitat, considero que és un privilegi tenir-lo de professor. Ell ha despertat la meva curiositat per la lectura cosa que cap altre professor havia fet abans. Alhora, també m’ha proporcionat uns coneixements que abans no posseïa. Em quedo amb algunes idees que d’una manera o altre se m’han gravat en el cervell.

És un privilegi tenir una llengua, l’únic element comunicatiu que ens distingeix de la resta d’éssers vius. Gràcies a la llengua, ens entenem els uns amb els altres i podem expressar coses que per desgracia els altres éssers no poden. La llengua està formada per paraules, per mitjà de les quals expressem les nostres emocions.

 “La vida és allò que hem viscut, com ho recordem i com ho volem explicar.”

La lectura és un acte individual, no col·lectiu. És molt important l’actitud a l’hora d’obrir un llibre. Som nosaltres els que ens em d’enganxar al llibre no ell a nosaltres.  Per llegir un llibre nosaltres hem de fer mig camí. A més a més, la lectura és un acte de construcció i també un acte d’interpretació, d’això deriva la imaginació. Hi ha tantes versions diferents com persones que llegeixen el llibre, cadascú l’interpreta d’una manera diferent.

 “No es pot ser mestre sinó es llegeix.”.

Té tota la raó. El mestre és el model a seguir de tots els seus alumnes i no es pot permetre no llegir. Els alumnes fan el que fa el mestre. El mestre ha de transmetre la passió per la lectura als seus alumnes per poder despertar l’interés d’aquests. Quan a una persona li agrada el que fa és nota. Si un mestre llegeix amb entusiasme, els alumnes ho noten.

Aquí teniu un vídeo en el qual el Garreta parla de la lectura i, per tant, l'acte de llegir. 

Les seves últimes paraules les duré sempre a la ment..

“Sigueu feliços per fer feliços als altres.”

DIARI DELS PEDAGOGS

La Maria del Mar Esteve, professora d’antropologia i d’història de l’educació, ens ha fet fer un diari sobre els pedagogs més importants. Aquest diari no tractava de explicar la biografia de cada pedagog sinó de fer una reflexió sobre la metodologia de cada un. L’hem anat fent individualment amb l’ajuda de la professora. La Mar ens ha facilitat informació, vídeos, textos, entre altres. Agraeixo la seva disposició cap a nosaltres.

Ara, faré un breu resum dels pedagogs amb les idees més importants de cada un (sense desenvolupar-los) i finalment, donaré una conclusió sobre el diari.

Jean Jecques Rousseau                           

Rousseau va ser un gran filòsof francès que va voler expressar la situació de l’home en aquella època. L’home no feia el que volia fer. L’home naixia lliure, però en tots costats estava encadenat. La societat coaccionava l’home fins fer-lo oblidar de la seva pròpia naturalesa. 

Johann Heinrich Pestalozzi  

Pestalozzi va ser un pedagog suís peculiar seguidor de Rousseau. Peculiar perquè va aconseguir ser el “pare” dels seus alumnes, cosa que difícilment es trobava en els altres. La seva pedagogia es basava en crear mètodes educatius didàctics i universals a l’abast de tots els nens, tant rics com pobres. Així, li va donar molta importància a l’educació popular.

Friedrich Fröbel                                

Fröbel va ser un pedagog alemany molt important. La seva pedagogia es basa en Rousseau i Pestalozzi. Ell, però, va fundar els jardins d’infància en els quals es treballava el joc, les cançons, les històries i les manualitats. En aquestes institucions s’atenia als nens desemparats, petites plantes que s’havien de cultivar per poder créixer i desenvolupar-se adequadament.

John Dewey

Dewey va ser un gran psicòleg i pedagog molt important d’EUA. La base de la seva pedagogia era l’educació progressiva. Va ser un dels primers en innovar l’escola nova, un tipus d’escola poc habitual a la seva època però molt comú avui dia.  Es tracta d’una escola democràtica, entesa com un ambient de llibertat que afavoreix l’aprenentatge dels infants. Jo penso que és el millor sistema d’educació ja que el centre d’atenció no és pas el professor sinó l’alumne, l’aprenent.

William Heard Kilpatrick                              

Kilpatrick va ser un pedagog estatunidenc que va col·laborar amb John Dewey i es va involucrar en el moviment pedagògic esdevenint un dels líders. La seva pedagogia es basa en la “metodologia de projectes” que consisteix en treballs en grup per mitjà dels quals els alumnes desenvolupen una sèrie de capacitats.

Maria Montessori                                            

Montessori va ser la primera metgessa i professora universitària. Va fundar la Case  dei Bambini. Va instruir la ciència en la seva pedagogia ja que abans de ser mestre va ser metgessa. La seva pedagogia parla dels materials, de l’ambient i del mestre.

Celestin Freinet   

Freinet va ser un mestre creador d’escola. Va escriure i va exercir de líder d’un moviment renovador. Era un home d’esquerres, marxista. No estava d’acord amb l’escola del seu temps ni tampoc amb la societat. Volia una escola moderna per al poble. Finalment, la va crear ja que va ser ferit a la guerra i necessitava un sistema educatiu en el qual el professor no fos el protagonista. Va llegir sobre Freire, Decroly i Kilpatrick.  

Ovide Decroly                                

Decroly va ser un metge i psicopedagog belga. Estava preocupat per la vida, la humanitat i el nen.  Va treballar amb nens discapacitats i després amb nens “normals”. Va formar part del moviment de l’Escola Nova perquè considerava que el sistema educatiu de les escoles contemporànies era contrari a la forma natural de l’aprenentatge espontani. Va seguir a Rousseau, Herbert, Froebel i Pestalozzi.

Lorenzo Milani   

Milani va ser un sacerdot i escriptor italià. Es va dedicar a l’escola parroquial en la qual va potenciar la llengua i el raonament. Va crear una escola a Barbiana per la situació dels nens en aquell poble. La seva pedagogia es basava en la conscienciació ja que els seus alumnes pertanyien a una classe social no favorable. Els alumnes haurien d’estar treballant i no a l’escola, és per això que Milani es va encarregar de convèncer als pares perquè portessin als nens a la seva escola.  

Alexander Sutherland Neill  

Va ser un pedagog escocès que va fundar l’escola privada “Summerhill” a Anglaterra. Va rebre influencies de Rouuseau qui creia en la bondat innata de l’home. La seva pedagogia no era autoritària ni directiva tot el contrari, els nens tenien llibertat absoluta per fer el que volien. Això si, havien de respectar les llibertats dels altres. Doncs, la llibertat d’un finalitza quan afecta a la llibertat de l’altre.

Paulo Freire                                    

Freire va ser un pedagog brasiler. La seva pedagogia es basava en l’educació alliberadora; educació que allibera l’ésser humà de cadenes per esdevenir autènticament humà. Es va dedicar especialment a l’escola d’adults, volia conscienciar a la gent de la seva dignitat i del seu poder.  

Rosa Sensat i Vilà                                 

Va ser mestre a Barcelona. Va formar part del moviment renovador de l’ensenyament, l’escola nova. El seu ensenyament estava relacionat amb la natura. Al igual que jo, és partidària d’ensenyar als nens les meravelles del món natural; la flora i la fauna.

Artur Martorell  i Bisbal  

Va ser un pedagog barceloní que va utilitzar el mètode de Montessori. No feia emmagatzemar coneixements als seus alumnes sinó que els feia raonar i reflexionar des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa amb la finalitat de que els seus alumnes tinguessin criteri propi. Va impulsar una escola catalana i innovadora a Badalona i després a Gràcia. Va qüestionar els fonaments de l’escola tradicional. Els seus alumnes no podien ser éssers inactius, els seus alumnes per poder aprendre havien d’analitzar i experimentar el que sabien. Per això, va proposar fer activitats actives, gràcies a les quals va despertar l’interés i la curiositat dels seus alumnes.

“Ha sigut un plaer, com a futura mestre, poder conèixer tots aquests pedagogs i les metodologies que van utilitzar. Em seran útils i de gran ajuda per quan jo sigui mestre. La gran majoria dels pedagogs m’han agradat. Però, especialment; Pestalozzi per la importància de la afectivitat, Kilpatrick per la metodologia de projectes, Montessori pels materials i els ambients de l’aula i Milani pel tipus d’escola que va crear.”

                        

                      

                                                                                                                        

COMPETENCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Ahir a GiTIC el Míquel ens va explicar els passos que s’haurien de seguir quan s’explica una informació nova. Dic hauria perquè, avui dia, encara no és fan tots. A les escoles, abans, només s’ensenyava a recordar i comprendre. Els alumnes eren màquines que emmagatzemaven conceptes i que intentaven entendre’ls però que no ho aconseguien perquè no ho posaven en pràctica. Avui, ja hi ha escoles que intenten seguir els sis passos per arribar a un aprenentatge òptim de l’alumne. El nen no ha de recordar i comprendre només sinó que ha posar en pràctica la part teòrica. S’aprèn a escriure, escrivint. Per assimilar els conceptes ha d’aplicar, analitzar, avaluar i crear amb la informació rebuda.

Aquí us deixo la taula que vam fer a classe sobre el que hauríem de fer quan expliquem els Romans a una classe de sisè.

AUDITIU, VISUAL O CINESTÈSIC?

Ahir a seminari, el Miquel Àngel Prats ens va fer uns tests per descobrir el nostre canal preferent de recollida d’informació i el nostre hemisferi dominant.

Hi ha tres tipus de canals; l’auditiu, el visual i el cinestèsic.

Segons els tests realitzats, jo sóc una persona cinestèsica al igual que el meu professor Maprats.

Segons tinc entès, ser cinestèsic significa que som persones actives i pràctiques. Ens agrada tocar, manejar per poder aprendre. Normalment, ens despistem quan les explicacions són només auditives o visuals. A més, quan fem una cosa l’associem amb la nostra experiència. Som persones molt profundes que comprenem les coses gràcies als nostres sentiments i emocions.  També, som intuïtius i percebem les coses segons les nostres sensacions. Aquest sistema d’aprenentatge és molt més lent que els altres dos però s’ha de dir que quan s’aprèn una cosa així, no s’oblida mai.

Deixant de banda el test, jo penso que sóc una persona cinestèsica perquè estic d’acord amb totes les característiques d’una persona així. No sé si es bo o dolent, millor o pitjor, però no puc fer res per canviar-ho. Espero que aquest canal em serveixi per aprendre coses i per seguir endavant amb la meva vida.

Gràcies professor Maprats per facilitar-me aquest tipus d’informació. En divuit anys ningú m’havia dit que era cinestèsica. És interessant saber-ho perquè així a l’hora d’aprendre puc decidir quin canal triar.  

PETITS GENIS

Ahir vam fer la exposició del treball de processos sobre Els nens amb altes capacitats. Un treball que ens ha portat molt de temps al meu grup PETITS GENIS. Es tractava de cercar informació sobre un tema i després fer el treball de camp sobre aquest. Era un petit treball de recerca. Nosaltres vam escollir aquest treball per dues raons.

Fig. 1. Nen superdotat. Font: Google

D’una banda, creiem que la societat d’avui dia es centra més en assolir les necessitats dels nens amb dificultats d’aprenentatge que no pas les dels nens amb altes capacitats. Pensem que es fonamental potenciar aquests nens perquè així pugin arribar a desenvolupar el màxim les seves capacitats.

D’altra banda, nosaltres, com a futurs mestres, creiem que és important saber com actuar davant d’aquesta situació per evitar el fracàs escolar del nen i per intentar proporcionar-li les eines necessàries per tal d’arribar al seu creixement intel·lectual òptim.

El nostre objectiu era arribar a conèixer profundament aquests “genis” per saber identificar-los, saber quines estratègies utilitzar per potenciar-los i comprendre’ls.

Així, el nostre treball es basa en l’explicació dels diferents tipus de nens amb altes capacitats; superdotats, talentosos i precoços. A més a més, hem investigat com és troba en els diferents àmbits; familiar i escolar. A part, amb l’ajuda de les entrevistes hem comprovat la informació cercada.

Fig.2. Nen amb talent matemàtic. Font: Google

La principal dificultat amb la que ens hem trobat ha estat trobar nens superdotats que estiguessin disposats a contestar les entrevistes. Una altra dificultat que hem tingut és sintetitzar la informació dels diferents llibres consultats.

Seguidament posaré les conclusions del treball perquè considero que és interessant per a tot mestre saber que fer en aquesta situació.

En un primer moment creiem que les altes capacitats només englobaven els nens superdotats, però després de cercar informació vam veure que es dividien en superdotats, en talentosos i en precoços. La diferència entre ells són que la superdotació afecta la percepció, el ritme i l’estil d’aprenentatge a nivell general i ampli, en canvi el talentós mostra una molt bona aptitud només en un àmbit i el precoç activa els recursos mentals abans que la majoria de nens en el procés de maduració, però després s’estabilitzen.

Fig. 3. Nena marginada. Font: Google

Els nens amb altes capacitats, tenen diverses dificultats amb l’entorn social. Ja que, amb els nens de la seva mateixa edat, no es relacionen, pel fet de no tenir mateixos interessos. Molts dels nens al veure la seva “marginació” comencen a fer burles, i crítiques. L’entorn del nen, tan escola com família són dos àmbits que tenen una relació amb ell, ja que es relacionen. Perquè un àmbit inclou l’altre, i al reves. La plena maduració i el desenvolupament del nen, depèn tant de la família com de l’escola. Gràcies a ells, el nen pot arribar a ser productiu tant personalment, social i com laboral

Pel que fa a l’actitud dels mestres i pares dels nens amb altes capacitats, creiem que seria convenient que en el cas de haver de tractar amb un nen amb altes capacitats els mestres es posessin en contacte amb experts i ideessin un pla personalitzat per a aquell alumne, també haurien d’estar a l’abast tan del mestre que ho necessiti com del nen uns serveis d’assessorament.

El mestre amb aquest pla hauria de vetllar per la salut social i emocional de l’alumne, i estar disposat a ajudar al nen a ajustar-se a la nova situació; el nen al finalitzar el curs hauria d'haver demostrat una absència de qualsevol problema serio d'ajustament, i en canvi hauria mostrat un alt grau de compromís amb la feina i una motivació per l'aprenentatge.

És molt important que els pares mostrin una actitud positiva i en cap cas pressionin al fill, i evitin crear excessives expectatives del avenç del curs per tal de que el nen no ho visqui com un fracàs si l’ajust no té èxit.

Pel que fa a les entrevistes, hem pogut arribar a les següents conclusions.

Gràcies a l’entrevista de l’adulta superdotada podem saber que els superdotats tenen unes característiques molt clares que fan que destaquin entre els demés. Treuen bones notes, en el cas que no sigui fracàs escolar evidentment. Els hi costa la socialització amb els companys o amb la gent en general. Se senten més còmodes en conversacions de gent adulta, o si més no, amb gent més grans que ells. S’han de potenciar les seves capacitats per a que no es perdin i arribin a un fracàs escolar. 

Fig. 4. Jove amb talent acadèmic. Font: Google

El jove amb talent acadèmic ens ha pogut confirmar la informació que teníem sobre els talentosos acadèmics. Té facilitat per emmagatzemar i assimilar informació, té dificultats alhora de seguir uns hàbits d’estudi, el seu rendiment escolar és alt, sap vocabulari i quan utilitzar-lo, no s’avorreix a classe si troba interessant el que estan explicant, molts companys li demanen ajuda i ell els resol encantat, té una autoestima molt alta gràcies als bons resultats acadèmics, no tracta amb menyspreu als seus companys perquè creu que els estudis no ho són tot. A classe, sovint, li han dit per diferents noms però el més comú és intel·ligent. 

Fig. 5. Nen avorrit. Font: Google

Segons la mestra entrevistada, els superdotats són nens amb altes capacitats intel·lectuals, inquiets i que, sovint, s’avorreixen. Ella creu que la millor estratègia és la del pla individualitzat (PI). No recolza la idea d’avançar-los de curs ni tampoc canviar-los a un centre especial. Pensa que se’ls ha de tractar amb normalitat i no donar-li més importància que la que tenen. Per a ella, són nens normals que tenen la sort de tenir unes capacitats més avançades. Aquests nens però, sovint, tenen problemes socials i emocionals. Per això no es convenient excloure’ls de la classe, perquè sinó aquests problemes augmenten. Ella pensa que si no es tracten amb normalitat, aquests nens adquireixen un sentiment de superioritat i lideratge que pot perjudicar a la resta de companys. La mestra remarca que cada nen superdotat és un món i que cadascun té un pla individualitzat i una actitud diferent. Segons ella, els familiars d’aquests nens ho passen malament. Segons els pares, tenir un nen superdotat dóna més dificultats del que sembla. Ella, com a mestre, creu que és convenient fer algun curset o cercar informació a Internet sobre els superdotats per saber com tractar-los i per afrontar millor la situació. A l’escola, es pretén assolir les necessitats de tots els infants el màxim de bé possible.

Fig. 6. Nen avorrit. Font: Google

Segons la companya d’un superdotat de tretze anys que estudia medicina, és una situació impactant quan et compares amb ell, i sabent que és molt més petit, però que et supera mil vegades en el coeficient intel·lectual. Tot i així, no sents cap tipus de rancor ni enveja, sinó que sents pena de com esta vivint la seva vida, i és aquí quan compares els estils de vida i arribes a la hipòtesis de que pot ser ell es feliç vivint la vida i a la seva manera.

Al telenotícies hem pogut veure la situació de diferents pares. Estan preocupats pels seus fills, no saben quina és la millor solució. Els pares pateixen perquè hi ha la possibilitat que els seus fills acabin en un fracàs escolar, que ja és un 70%. Molts pares de nens superdotats formen part de l’associació Fanjac, associació cívica sense ànim de lucre que ajuda als nens i joves amb altes capacitats. També, hi ha pares que creuen que els pediatres haurien d’avisar de què aquests nen va avançat. I l’escola hauria de tractar millor aquests casos i no pensar que són nens inquiets que no volen fer coses i que volen cridar l’atenció. 

Fig. 7. Logo de l'associació Fanjac. Font: Google