PETITS GENIS

Ahir vam fer la exposició del treball de processos sobre Els nens amb altes capacitats. Un treball que ens ha portat molt de temps al meu grup PETITS GENIS. Es tractava de cercar informació sobre un tema i després fer el treball de camp sobre aquest. Era un petit treball de recerca. Nosaltres vam escollir aquest treball per dues raons.

Fig. 1. Nen superdotat. Font: Google

D’una banda, creiem que la societat d’avui dia es centra més en assolir les necessitats dels nens amb dificultats d’aprenentatge que no pas les dels nens amb altes capacitats. Pensem que es fonamental potenciar aquests nens perquè així pugin arribar a desenvolupar el màxim les seves capacitats.

D’altra banda, nosaltres, com a futurs mestres, creiem que és important saber com actuar davant d’aquesta situació per evitar el fracàs escolar del nen i per intentar proporcionar-li les eines necessàries per tal d’arribar al seu creixement intel·lectual òptim.

El nostre objectiu era arribar a conèixer profundament aquests “genis” per saber identificar-los, saber quines estratègies utilitzar per potenciar-los i comprendre’ls.

Així, el nostre treball es basa en l’explicació dels diferents tipus de nens amb altes capacitats; superdotats, talentosos i precoços. A més a més, hem investigat com és troba en els diferents àmbits; familiar i escolar. A part, amb l’ajuda de les entrevistes hem comprovat la informació cercada.

Fig.2. Nen amb talent matemàtic. Font: Google

La principal dificultat amb la que ens hem trobat ha estat trobar nens superdotats que estiguessin disposats a contestar les entrevistes. Una altra dificultat que hem tingut és sintetitzar la informació dels diferents llibres consultats.

Seguidament posaré les conclusions del treball perquè considero que és interessant per a tot mestre saber que fer en aquesta situació.

En un primer moment creiem que les altes capacitats només englobaven els nens superdotats, però després de cercar informació vam veure que es dividien en superdotats, en talentosos i en precoços. La diferència entre ells són que la superdotació afecta la percepció, el ritme i l’estil d’aprenentatge a nivell general i ampli, en canvi el talentós mostra una molt bona aptitud només en un àmbit i el precoç activa els recursos mentals abans que la majoria de nens en el procés de maduració, però després s’estabilitzen.

Fig. 3. Nena marginada. Font: Google

Els nens amb altes capacitats, tenen diverses dificultats amb l’entorn social. Ja que, amb els nens de la seva mateixa edat, no es relacionen, pel fet de no tenir mateixos interessos. Molts dels nens al veure la seva “marginació” comencen a fer burles, i crítiques. L’entorn del nen, tan escola com família són dos àmbits que tenen una relació amb ell, ja que es relacionen. Perquè un àmbit inclou l’altre, i al reves. La plena maduració i el desenvolupament del nen, depèn tant de la família com de l’escola. Gràcies a ells, el nen pot arribar a ser productiu tant personalment, social i com laboral

Pel que fa a l’actitud dels mestres i pares dels nens amb altes capacitats, creiem que seria convenient que en el cas de haver de tractar amb un nen amb altes capacitats els mestres es posessin en contacte amb experts i ideessin un pla personalitzat per a aquell alumne, també haurien d’estar a l’abast tan del mestre que ho necessiti com del nen uns serveis d’assessorament.

El mestre amb aquest pla hauria de vetllar per la salut social i emocional de l’alumne, i estar disposat a ajudar al nen a ajustar-se a la nova situació; el nen al finalitzar el curs hauria d'haver demostrat una absència de qualsevol problema serio d'ajustament, i en canvi hauria mostrat un alt grau de compromís amb la feina i una motivació per l'aprenentatge.

És molt important que els pares mostrin una actitud positiva i en cap cas pressionin al fill, i evitin crear excessives expectatives del avenç del curs per tal de que el nen no ho visqui com un fracàs si l’ajust no té èxit.

Pel que fa a les entrevistes, hem pogut arribar a les següents conclusions.

Gràcies a l’entrevista de l’adulta superdotada podem saber que els superdotats tenen unes característiques molt clares que fan que destaquin entre els demés. Treuen bones notes, en el cas que no sigui fracàs escolar evidentment. Els hi costa la socialització amb els companys o amb la gent en general. Se senten més còmodes en conversacions de gent adulta, o si més no, amb gent més grans que ells. S’han de potenciar les seves capacitats per a que no es perdin i arribin a un fracàs escolar. 

Fig. 4. Jove amb talent acadèmic. Font: Google

El jove amb talent acadèmic ens ha pogut confirmar la informació que teníem sobre els talentosos acadèmics. Té facilitat per emmagatzemar i assimilar informació, té dificultats alhora de seguir uns hàbits d’estudi, el seu rendiment escolar és alt, sap vocabulari i quan utilitzar-lo, no s’avorreix a classe si troba interessant el que estan explicant, molts companys li demanen ajuda i ell els resol encantat, té una autoestima molt alta gràcies als bons resultats acadèmics, no tracta amb menyspreu als seus companys perquè creu que els estudis no ho són tot. A classe, sovint, li han dit per diferents noms però el més comú és intel·ligent. 

Fig. 5. Nen avorrit. Font: Google

Segons la mestra entrevistada, els superdotats són nens amb altes capacitats intel·lectuals, inquiets i que, sovint, s’avorreixen. Ella creu que la millor estratègia és la del pla individualitzat (PI). No recolza la idea d’avançar-los de curs ni tampoc canviar-los a un centre especial. Pensa que se’ls ha de tractar amb normalitat i no donar-li més importància que la que tenen. Per a ella, són nens normals que tenen la sort de tenir unes capacitats més avançades. Aquests nens però, sovint, tenen problemes socials i emocionals. Per això no es convenient excloure’ls de la classe, perquè sinó aquests problemes augmenten. Ella pensa que si no es tracten amb normalitat, aquests nens adquireixen un sentiment de superioritat i lideratge que pot perjudicar a la resta de companys. La mestra remarca que cada nen superdotat és un món i que cadascun té un pla individualitzat i una actitud diferent. Segons ella, els familiars d’aquests nens ho passen malament. Segons els pares, tenir un nen superdotat dóna més dificultats del que sembla. Ella, com a mestre, creu que és convenient fer algun curset o cercar informació a Internet sobre els superdotats per saber com tractar-los i per afrontar millor la situació. A l’escola, es pretén assolir les necessitats de tots els infants el màxim de bé possible.

Fig. 6. Nen avorrit. Font: Google

Segons la companya d’un superdotat de tretze anys que estudia medicina, és una situació impactant quan et compares amb ell, i sabent que és molt més petit, però que et supera mil vegades en el coeficient intel·lectual. Tot i així, no sents cap tipus de rancor ni enveja, sinó que sents pena de com esta vivint la seva vida, i és aquí quan compares els estils de vida i arribes a la hipòtesis de que pot ser ell es feliç vivint la vida i a la seva manera.

Al telenotícies hem pogut veure la situació de diferents pares. Estan preocupats pels seus fills, no saben quina és la millor solució. Els pares pateixen perquè hi ha la possibilitat que els seus fills acabin en un fracàs escolar, que ja és un 70%. Molts pares de nens superdotats formen part de l’associació Fanjac, associació cívica sense ànim de lucre que ajuda als nens i joves amb altes capacitats. També, hi ha pares que creuen que els pediatres haurien d’avisar de què aquests nen va avançat. I l’escola hauria de tractar millor aquests casos i no pensar que són nens inquiets que no volen fer coses i que volen cridar l’atenció. 

Fig. 7. Logo de l'associació Fanjac. Font: Google

ESCOLA INCLUSIVA

Ahir van començar els debats de Escola, Família i Societat. El primer va ser sobre l’escola inclusiva; va haver un bàndol que va defensar l’escola inclusiva i un altre que es va oposar. Jo considero que l’escola inclusiva és un bon model a seguir i que té poques coses en contra. Ara faré una reflexió sobre l’escola inclusiva segons el meu criteri.

Tal com diu el nom, és tracta d’una que no exclou a ningú. Accepta a tothom perquè pensa que tots els nens junts poden aprendre moltes coses. Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important; que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts, malgrat les seves diferències.

Jo considero que la pluralitat d’alumnes a l’aula enriqueix ja que tots aprenen dels altres coses que no saben. Entre tots s’ajuden i entenen les classes. És veritat que, potser, el ritme dels nens “normals” disminueix una mica però això no significa que deixin d’aprendre coses. Ens han fet creure que un nen en sap més quan llegeix molts llibres, memoritza la informació i la reprodueix. Però s’obliden de què els nens han de relacionar-se amb els altres, ajudar i ser ajudats. Aquests valors es tenen poc en compte i crec que gràcies a l’educació inclusiva es poden desenvolupar més.

ESTIC A FAVOR DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA, UNA EDUCACIÓ QUE NO VEU  PERJUDICIAL LES DIFERENCIES DELS ALUMNES SINÓ ENRIQUIDORA!!!!!

"PENSANT EN ELS ALTRES"

 L’altre dia  vam veure un document “Pensant en els altres” dedicat als mestres i parlava sobre l’aprenentatge en una escola japonesa. El documental tractava sobre la dinàmica d’una classe de segon de primària. Els temes principals a parlar són el rol del mestre, el rol de l’infant i l’educació emocional. Jo reflexionaré sobre el rol del mestre ja que em sembla molt interessant.

El mestre es deia Toshiro Kanamori i era un home d’aproximadament cinquanta anys amb molta experiència. Aquests professor utilitzava un model humanista i constructivista.

Tenia les característiques principals per ser un bon professor: sensibilitat, tacte, sol·licitud, paciència i confiança. Evitava tenir les postures autoritàries i directives. A part de fer, parlar, dir i preguntar, també; esperava, callava, mirava i acompanyava. Transmetia un clima de benestar que permetia als nens estar motivats i sentir-se segurs i còmodes a classe. Que es sentin còmodes es un factor que ajuda a que tinguin un aprenentatge òptim.

Toshiro, no pretenia solament transmetre un munt de coneixements sinó ensenyar també, que la vida té un gran valor i que havien d’experimentar l’alegria de viure. Havien de ser feliços per damunt de tot i això és una cosa que tots els nens haurien de tenir present. Perquè només si són feliços, podran aprendre.

El mestre utilitzava diferents mecanisme per portar a terme la classe. El més important era la lectura de cartes. Amb aquestes, els alumnes podien expressar els seus sentiments amb llibertat i alhora compartir-los amb els seus companys. Pensava que d’aquesta manera els nens es desfogarien i això els faria el bé. Sempre és millor expressar el que sentim que guardar-lo. D’aquesta manera es crea un sentiment d’empatia entre ells que evita els conflictes a classe.

Finalment, creia que l’ensenyament havia de ser afectiu i proper donant èmfasi a valors com: l’amor, la creativitat, l’amistat, la responsabilitat, l’empatia, la llibertat, etc. I li dona molta importància a les emocions. 

GRAN MESTRE, PER APRENDRE!!!!!!

ESCOLA COSTA I LLOBERA

Dijous passat vaig anar a l’escola Costa i Llobera de Barcelona. Era un dia molt especial, es tractava d’acompanyar a un alumne de tercer de carrera a l’escola on feia pràctiques. Jo vaig acompanyar a la Marina Deu una alumne molt simpàtica i treballadora que gaudeix d’aquesta professió igual que jo.

Al arribar a l’escola, la Marina em va guiar fins la classe de 2nA. Vaig entrar i tots els nens i nenes es van apropar per preguntar-me qui era i que m’havia passat (portava crosses perquè tenia un esquins). Tots els nens estaven bocabadats amb mi, no paraven de fer-me preguntes i la professora va posar ordre perquè tots anessin al seu lloc. La Laura, molt agradable, era la tutora de 2A. Ella em va presentar a tota la classe i em va explicar el que faríem durant el dia.   

El primer que vaig fer, va ser rondar per la classe i observar tot el que hi havia a les parets, la pissarra, les taules etc. Vaig presenciar com els nens feien els seus càrrecs sense que la professora els hi digués res. Després, tots els nens van seure al seu lloc i van començar a llegir llibres. Era l’hora de biblioteca i cada nen havia de llegir un llibre que havia agafat a la biblioteca. La Marina em va dir que hi havia un nen que li costava llegir i em va demanar que l’ajudes. L’Ignasi era un nen espectacular, li costava llegir i parlar però era molt alegre i treballador. Vaig passar l’estona de biblioteca al seu costat i això em va omplir. Cada vegada que l’Ignasi aconseguia llegir una frase, me’n alegrava com poques vegades havia fet.

A segona hora, tocava el dictat preparat. La Laura va escriure a la pissarra un dictat sobre el cuc de terra. Aquest dictat servia per aprendre paraules noves com per exemple substància, flonja, etc. I també per repassar l’ortografia. Em va sorprendre la participació de gaire bé tots els alumnes. Eren pocs els que no alçaven la mà per respondre a les preguntes de la Laura. Només un alumne, l’Ernest, va dir que s’aburria, que ja ho sabia tot. La Laura li va fer entendre que encara que penses que ho sabia tot sempre hi havia alguna cosa que podia aprendre i el que havia de fer es participar per no aburrir-se.

Tocava l’hora d’esbarjo i la Marina i jo els vam acompanyar a tots. Les nenes de la classe em van portar al seu hort i em van explicar el que feien. Va ser un esbarjo molt interessant.

Després tocava grup partit. La meitat del grup feia anglès i l’altra feia ciències i després a l’inrevés. Primer vam fer anglès i cada dos alumnes agafaven un ordinador i es posaven a fer activitats online. Tots excepte l’Ignasi que com tenia dificultats, va haver de fer unes altres activitats amb mi i la Marina. Una altra vegada, em vaig sentir bé pel progrés d’aquest alumne. 

Després vam anar a ciències i els alumnes havien de copiar el dictat que havien fet i després fer un dibuix del cuc de terra. Cada nen va dibuixar el que imaginava, cucs de terra diferents.

Era l’hora de dinar i va ser el moment que la Marina va aprofitar per ensenyar-me l’escola. Una escola molt gran ja que anava des de infantil fins a batxillerat. Una escola molt maca i relativament nova. Cal destacar que era una escola de Pedralbes, barri adinerat, i que tenia poca immigració i diversitat. Cosa que penso que és enriquidora per tota escola. Llevat d’això, tot em va semblar molt bé. Vam dinar molt bé al menjador per tres euros i mig.

A la tarda tocava tallers. Els nens de primer i segon es van barrejar en quatre grups. Cada grup treballava un artista diferent, en el meu grup tocava Picasso. El taller tractava de representar un dibuix trist o alegre i pintar-lo amb els colors adients. Els dibuixos tristos s’havien de pintar de colors blaus i foscos i els dibuixos alegres s’havien de pintar de colors roses i clars. Em va sorprendre que tots els nens es dibuixessin a ells mateixos en alguna situació de la seva vida que els hi hagués posat contets o tristos.

Al final del dia, la última mitja hora van fer tutoria. Van estar reflexionant i parlant sobre les amistats a la classe. Van arribar a la conclusió que tots havien de ser amics i jugar. Tots podien aprendre coses dels altres i era millor relacionar-se amb tots que amb un només.

Va ser una gran experiència com a estudiant de mestre i em va servir de molt. Vaig aprendre de la experta professora i dels nens. Estic molt contenta i espero poder tornar-hi. 

ESCOLA ROSER CAPDEVILA

Avui és el segon dia de la SAE i hem anat a visitar una escola de Terrassa, L'Escola Roser Capdevila. 

Fig. 1. Escola Roser Cap de vila. Font: Google

Aquesta escola és nova i pública, només fa set anys que existeix i fins ara només hi ha cursos fins 4rt de primària. Cada curs, però, té dos línies i fins i tot tres.

Durant l’estància a l’escola, ens ha acompanyat la secretaria ja que el director Blai havia marxat d’excursió. La secretaria, molt maca, ens ha dividit la sessió en dues parts.

A la primera part, ens han fet una explicació teòrica sobre la dinàmica de l’escola.

Fig. 2. Diferents ambients.
Font: Lara Pérez

Ens ha parlat del projecte educatiu. L’escola és com una comunitat on els alumnes són els protagonistes. Els alumnes es relacionen amb la natura i amb la societat que els envolta. Treballen diferents aspectes; diàleg en rotllana (converses per fer projectes, arreglar conflictes, etc), hàbits de salut i treball, pati per crear vincles, hort amb els disminuïts (cultiven un hort amb adults discapacitats), fan sortides i excursions, peça de fruita (cada nen porta una peça de fruita per esmorzar i entre els mestres i familiars omplen un bol de macedònia) i finalment el teatre dels divendres (els professors ho fan per als alumnes). Per una altra banda, ens ha parlat dels ambients, sistema d’aprenentatge en grups reduïts. Aquests ambients poden ser: de manipulació, d’art, d’aigua, de fusta, de jocs simbòlics, d’una piscina de boles i de les TIC.

A més a més, fan projectes i plàstica. És una escola que ensenya a partir de projectes i que a partir d’aquests fa arribar als nens els coneixements necessaris. A diferència de la classe teòrica d’abans, els projectes serveixen per motivar als nens aprendre, per fer-los raonar més, per relacionar-los entre ells, per fer-los protagonistes, etc. La plàstica té un paper molt important en els projectes, cada dia tenen coses a fer que estan relacionades amb la plàstica. Els nens no porten bata excepte quan fan plàstica, l’escola no pensa que sigui una peça de roba còmode. També celebren les festes, i preparen murals i objectes que representen cada celebració. Destaquen la importància de la participació de la família. Els pares que poden es comprometen a donar un cop de mà als professors. Sovint, els ajuden a folrar llibres, a tallar la fruita, a fer l’activitat de la piscina de boles, entre altres.

Fig. 3. Creativitat dels alumnes.
Font: Lara Pérez

L’escola ofereix diferents serveis. Aquests serveis són externs a l’escola, com ara; l’assistència pedagògica (tres dilluns al mes hi ha un especialista que atén als nens d’educació especial), l’acollida matinal (els pares que treballen aviat deixen els nens amb aquest servei), el menjador, les activitats extrascolars.

Els nens han de portar a l’escola roba de carrer còmode, roba de recanvi, bata i dos tovallons o pitets. L’horari de l’escola és pel mati de nou a dos quarts d’una i per la tarda de tres a dos quarts de cinc. Els pares paguen una quota anual de 250€ pel material i per les excursions.

A la segona part, ens ha fet un recorregut per l'escola. Hem pogut veure tot el que ens havia exlicat, hem entrat a totes les classes i hem tingut un primer contacte amb els nens. Ha sigut una gran experiència i després de la visita he desitjat acabar la carrera per posar-me a treballar.  

Fig. 4. Frase que defineix l'escola. Font: Lara Pérez