FITXES DE PÒQUER
L’autoestima és un factor que influeix considerablement en
les nostres decisions. Podem dir que quan tenim moltes fitxes de pòquer tenim
molta autoestima i, en canvi, quan no tenim gaires fitxes tenim una baixa
autoestima. Les fitxes les guanyem o les perdem i això és segons l’entorn que
ens envolta. La família juga un paper molt important en aquest joc. Si a
nosaltres se’ns reconeix tot el que fem i se’ns felicita pels nostres èxits,
llavors guanyem fitxes. Però si, pel contrari, se’ns renya i se’ns crida
llavors perdem fitxes. No estic dient que no se’ns hagi de renyar, sinó que se’ns
renyi però que també se’ns feliciti sempre que fem les coses bé. Vivim en una societat
on sembla que només es té en compte el nostre fracàs i on les virtuts juguen un
pla secundari. Tots tenim coses bones i que no valorem per circumstàncies. Molts
joves, avui dia, pateixen problemes greus que no s’han resolt en la seva
infància i que ara els intenten solucionar per mitjà de drogues, alcohol, etc.
La culpa no és pas d’ells sinó de la gent que l’envolta que no ha sabut donar-li
les suficients fitxes de pòquer com per seguir endavant i lluitar pels seus
somnis. Molts alumnes, també, pateixen fracàs escolar i és per culpa d’alguns
professors que no han sabut tractar i assolir les necessitats de cada un. Els mestres
han d’entendre que no tots els nens són intel·lectuals i tenen un gran interès
pels estudis. El que no han de fer els mestres és llençar la tovallola i pensar
que aquests nens no arribaran a cap lloc. Han de valorar els aspectes positius
de cada nen i no només els negatius. Per ser bons mestres han de lluitar per
treure l’interés i la curiositat dels seus alumnes i això només ho poden
aconseguir fent més interactives les seves classes. Al cap i a la fi, un bon
professor no és aquell que en un curs acaba tot el temari sinó aquell que
explica poques coses i que desperta l’interés de tots els seus alumnes.
Com a consell, jo crec que
tots hauríem de felicitar als nostres companys o familiars quan fan una cosa
bé. També, hauríem de fer-los sentir el més còmode possible en qualsevol
situació. No els hauríem d’atabalar amb els nostres problemes perquè al final
els hi acabem passant el nostre estrés i la nostra angoixa. No dic que ens guardem els
nostres problemes sinó que els expliquem però que ho fem sense alterar a l’altre
i amb disposició de trobar una solució.
Els nostres pares, companys
i professors segur que consideren gratificant rebre fitxes de pòquer nostres. Regalem-los
totes les que puguem per fer-los sentir bé. Al cap i a la fi, el bé d’un esdevé
el bé de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada