Ahir van començar els debats de Escola, Família i
Societat. El primer va ser sobre l’escola inclusiva; va haver un bàndol que va
defensar l’escola inclusiva i un altre que es va oposar. Jo considero que l’escola
inclusiva és un bon model a seguir i que té poques coses en contra. Ara faré
una reflexió sobre l’escola inclusiva segons el meu criteri.
Tal com diu el nom, és tracta d’una
que no exclou a ningú. Accepta a tothom perquè pensa que tots els nens junts
poden aprendre moltes coses. Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim
quelcom encara més important; que aprenguin que poden aprendre junts, que poden
estar junts, que poden viure junts, malgrat les seves diferències.
Jo considero que la pluralitat d’alumnes
a l’aula enriqueix ja que tots aprenen dels altres coses que no saben. Entre tots
s’ajuden i entenen les classes. És veritat que, potser, el ritme dels nens “normals”
disminueix una mica però això no significa que deixin d’aprendre coses. Ens han
fet creure que un nen en sap més quan llegeix molts llibres, memoritza la
informació i la reprodueix. Però s’obliden de què els nens han de relacionar-se
amb els altres, ajudar i ser ajudats. Aquests valors es tenen poc en compte i
crec que gràcies a l’educació inclusiva es poden desenvolupar més.
ESTIC A FAVOR DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA,
UNA EDUCACIÓ QUE NO VEU PERJUDICIAL LES DIFERENCIES DELS ALUMNES SINÓ ENRIQUIDORA!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada