Ahir
a seminari, el Miquel Àngel Prats ens va fer uns tests per descobrir el nostre
canal preferent de recollida d’informació i el nostre hemisferi dominant.
Hi
ha tres tipus de canals; l’auditiu, el visual i el cinestèsic.
Segons
els tests realitzats, jo sóc una persona cinestèsica al igual que el meu professor
Maprats.
Segons
tinc entès, ser cinestèsic significa que som persones actives i pràctiques. Ens
agrada tocar, manejar per poder aprendre. Normalment, ens despistem quan les
explicacions són només auditives o visuals. A més, quan fem una cosa l’associem
amb la nostra experiència. Som persones molt profundes que comprenem les coses
gràcies als nostres sentiments i emocions. També, som intuïtius i percebem les coses
segons les nostres sensacions. Aquest sistema d’aprenentatge és molt més lent
que els altres dos però s’ha de dir que quan s’aprèn una cosa així, no s’oblida
mai.
Deixant
de banda el test, jo penso que sóc una persona cinestèsica perquè estic d’acord
amb totes les característiques d’una persona així. No sé si es bo o dolent,
millor o pitjor, però no puc fer res per canviar-ho. Espero que aquest canal em
serveixi per aprendre coses i per seguir endavant amb la meva vida.
Gràcies
professor Maprats per facilitar-me aquest tipus d’informació. En divuit anys ningú
m’havia dit que era cinestèsica. És interessant saber-ho perquè així a l’hora d’aprendre
puc decidir quin canal triar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada