Ahir
a la classe de Societat, Escola i Família vam fer un debat sobre la religió. Un
debat que va comptar amb la participació del públic via Twitter al canal #debatreligió.
Va ser un debat molt interessant i amb molta tensió. Hi havia dos bàndols, els
que defensaven les fortaleses de la religió a l’escola i els que defensaven les
febleses de la religió a l’escola. A nosaltres, ens va tocar defensar les
fortaleses i vam patir de valent. Gràcies als bons arguments que teníem vam poder
deixar bocabadats a l’altre bàndol. Qualsevol persona ara diria que la religió
no s’hauria d’impartir a classe, de fet, nosaltres també ho pensàvem. Però
després de la recerca, hem pogut apreciar la religió des de un altre punt de
vista. Una religió que no adoctrini, que faci referència a les diverses
religions sense centrar-se tant en el cristianisme. Explicar la religió com una
història, com a cultura general sense obligar als nens a creure en la fe
catòlica. D’aquesta manera, els nens podran adquirir un judici propi que els
permetrà decidir si volen creure o no. Una altra raó per la qual s’ha d’impartir
cultura religiosa en comptes de religió és per la pluralitat d’alumnes a l’aula.
Cada vegada són més els immigrants que arriben al nostre país i pocs són els
que tenen la nostra religió. L’educació ha de ser integral i, per tant, no pot
faltar la religió al currículum, però s’ha de impartir d’una altre manera. Una
altra opció que també vam considerar és que la religió no fos una assignatura
sinó que formés part de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada