“L’estudi no es mesura pel número de pagines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acta de consumir idees, sinó de crear-les i recrear-les.” (Paulo Freire)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de desembre del 2012

DEBAT RELIGIÓ


Ahir a la classe de Societat, Escola i Família vam fer un debat sobre la religió. Un debat que va comptar amb la participació del públic via Twitter al canal #debatreligió. Va ser un debat molt interessant i amb molta tensió. Hi havia dos bàndols, els que defensaven les fortaleses de la religió a l’escola i els que defensaven les febleses de la religió a l’escola. A nosaltres, ens va tocar defensar les fortaleses i vam patir de valent. Gràcies als bons arguments que teníem vam poder deixar bocabadats a l’altre bàndol. Qualsevol persona ara diria que la religió no s’hauria d’impartir a classe, de fet, nosaltres també ho pensàvem. Però després de la recerca, hem pogut apreciar la religió des de un altre punt de vista. Una religió que no adoctrini, que faci referència a les diverses religions sense centrar-se tant en el cristianisme. Explicar la religió com una història, com a cultura general sense obligar als nens a creure en la fe catòlica. D’aquesta manera, els nens podran adquirir un judici propi que els permetrà decidir si volen creure o no. Una altra raó per la qual s’ha d’impartir cultura religiosa en comptes de religió és per la pluralitat d’alumnes a l’aula. Cada vegada són més els immigrants que arriben al nostre país i pocs són els que tenen la nostra religió. L’educació ha de ser integral i, per tant, no pot faltar la religió al currículum, però s’ha de impartir d’una altre manera. Una altra opció que també vam considerar és que la religió no fos una assignatura sinó que formés part de la història. 

dimarts, 4 de desembre del 2012

ESCOLA INCLUSIVA


Ahir van començar els debats de Escola, Família i Societat. El primer va ser sobre l’escola inclusiva; va haver un bàndol que va defensar l’escola inclusiva i un altre que es va oposar. Jo considero que l’escola inclusiva és un bon model a seguir i que té poques coses en contra. Ara faré una reflexió sobre l’escola inclusiva segons el meu criteri.


Tal com diu el nom, és tracta d’una que no exclou a ningú. Accepta a tothom perquè pensa que tots els nens junts poden aprendre moltes coses. Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important; que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts, malgrat les seves diferències.

Jo considero que la pluralitat d’alumnes a l’aula enriqueix ja que tots aprenen dels altres coses que no saben. Entre tots s’ajuden i entenen les classes. És veritat que, potser, el ritme dels nens “normals” disminueix una mica però això no significa que deixin d’aprendre coses. Ens han fet creure que un nen en sap més quan llegeix molts llibres, memoritza la informació i la reprodueix. Però s’obliden de què els nens han de relacionar-se amb els altres, ajudar i ser ajudats. Aquests valors es tenen poc en compte i crec que gràcies a l’educació inclusiva es poden desenvolupar més.

ESTIC A FAVOR DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA, UNA EDUCACIÓ QUE NO VEU  PERJUDICIAL LES DIFERENCIES DELS ALUMNES SINÓ ENRIQUIDORA!!!!!